El meu art, la meva cultura, la meva gent. Tot és en català. I sinó, per defecte en la seva versió original. Però aquestes ganes de trepitjar aquell que ja està estès a terra no m'agrada gens.
Últimament miro sempre que puc el cinema i la televisió en anglès, en versió original, l'autèntica.
Per poder copsar molt millor l'accent, l'expressió, l'art de la interpretació, encara que sigui a través de la pantalla de la televisió.I déu n'hi dó la diferencia.
Perquè em fa estar alerta i no perdrem res, ni l'idioma, ni la trama de la història. Perquè m'ajuda a practicar l'anglès (el d'Anglaterra, i el de l'altre cantó de l'Atlàntic) i jo que no domino massa veig les diferencies que hi ha entre un i l'altre. Imagina't la intenció que hi posa la veu pròpia de l'actor en segons quins personatges!!!! i com ho malgastem amb un doblatge, que tot i ser correcte i ben fet, no aconsegueix la perfecció.
I sobretot perquè la possibilitat de conèixer millor un altre idioma em fa crèixer una mica més.
Però si cal la traducció, el doblatge, si us plau, en català!!!
Perquè és la meva llengua, perquè l'hem de protegir. I sense excepcions.
Cal una cop d'afecte. A Catalunya, en català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada