en català

El meu art, la meva cultura, la meva gent. Tot és en català. I sinó, per defecte en la seva versió original. Però aquestes ganes de trepitjar aquell que ja està estès a terra no m'agrada gens.

Últimament miro sempre que puc el cinema i la televisió en anglès, en versió original, l'autèntica. 

Per poder copsar molt millor l'accent, l'expressió, l'art de la interpretació, encara que sigui a través de la pantalla de la televisió.I déu n'hi dó la diferencia. 

Perquè em fa estar alerta i no perdrem res, ni l'idioma, ni la trama de la història. Perquè m'ajuda a practicar l'anglès (el d'Anglaterra, i el de  l'altre cantó de l'Atlàntic) i jo que no domino massa veig les diferencies que hi ha entre un i l'altre. Imagina't la intenció que hi posa la veu pròpia de l'actor en segons quins personatges!!!! i com ho malgastem amb un doblatge, que tot i ser correcte i ben fet, no aconsegueix la perfecció.

I sobretot perquè la possibilitat de conèixer millor un altre idioma em fa crèixer una mica més.

Però si cal la traducció, el doblatge, si us plau, en català!!!

Perquè és la meva llengua, perquè l'hem de protegir. I sense excepcions.

Cal una cop d'afecte. A Catalunya, en català. 

esperant visitar coses noves

Llegir sobre art sempre ha estat un plaer per mi. Siguin revistes, llibres o guies de museus o ciutats. Sempre que puc, que trobo un article, una crítica sobre alguna exposició de qualsevol lloc del món, li dedico els meus cinc minuts.

Quan visito llocs sempre hi ha temps per trobar, buscar i comprar la guia en qüestió que serà la que em servirà per conèixer una mica més allò que he visitat. Tenir més informació, està més formada.

És veritat que des de fa un temps he frenat una mica en aixòde visitar i veure món, i de fet la causa d'aixó és que els meus viatges s'han reduit, i ara m'haig de conformar en llegir només el que es publica als diaris, a les revistes i a internet. I creure que el que diuen i publiquen és cert, però sense poder-ho veure amb els meus propis ulls.

Desitjant que això canvi-hi, m'agradaria fer un resum dels llocs on ara pordia ser:

Madrid, evidentment. On el gran Museu del Prado omple d'art en majúscules tot el que organitza. Allà ara trobem Rubens, Renoir, i el gran Velazquez . I a aa vorera de davant del Prado, trobem el Guernica, que sempre és un plaer per la vista. I hi ha encara el que no he pogut veure en persona: la nova CosmoCaixa, la nova ampliació del Prado, moltitud de galeries que s'em escapen.

Bilbao, amb el Guggeheim sempre temtador,que ens desafia amb la seva pell de titani. I en un museu més clàssic, més càlid, trobem la gran exposició del moment: la pintura holandes del segle XVII. I el meu gran amic i admirat Vermeer.

I més enllà hi pot haver Paris, La Haya, Londres, Roma, i tantes altres capitals que amaguen secrets que jo encara no he vist, i que m'esperen, d'això n'estic segura, perquè els vagi a gaudir un dia o altre.